Participem a la presentació de la “Guia de nous perfils derivats de les noves regulacions ambientals”, un estudi elaborat pel Clúster Català de la Moda (MODACC) que analitza com la legislació europea està transformant la salut laboral i els perfils professionals del sector tèxtil i de la moda.
«El sector tèxtil té l’oportunitat de ser un dels sectors que més clarament lideri una de les transformacions econòmiques més rellevants dels nostres temps: la substitució progressiva dels models lineals pels de circularitat.«
Així ho vam plantejar a la jornada sobre moda circular organitzada per l’Ajuntament d’Igualada i MODACC a l’Igualada Fashion Lab, que va reunir més de 50 professionals del tèxtil, la pell, el disseny i l’administració pública. El nostre Cofundador i CEO Raimon Puigjaner va compartir la nostra visió sobre la necessitat i com integrar la sostenibilitat a l’estratègia empresarial com a oportunitat i fórmula de resiliència de negoci. I, en aquest sentit, la circularitat n’és un dels temes materials clau.
Els reptes que aquesta integració planteja, els models de proposta de valor que se’n deriven, i l’evolució dels rols i les funcions a les organitzacions, així com les noves professions que n’emergeixen, van conformar el fil conductor de la seva ponència, que va donar el tret de sortida a la presentació de la Guia de nous perfils derivats de les noves regulacions ambientals elaborada pel Clúster Català de la Moda (MODACC).
I és que la moda ja no pot seguir operant com fins ara. Les dades no menteixen:
- La moda emet del 2% al 8% dels GEH globals.
- Una sola samarreta de cotó “es beu” 2.700 litres d’aigua.
- Més del 80% del tèxtil acaba a abocador o incinerat.
- Fins al 35% dels microplàstics marins venen del tèxtil.
I, mentrestant, consumidores, inversores i talent exigeixen transparència, traçabilitat i impacte real. La pregunta no és si cal actuar. La pregunta és com transformar aquesta pressió en oportunitat.
La nostra resposta a R4S és clara: la sostenibilitat no és un departament. No és una certificació. No és una campanya de comunicació. La sostenibilitat és l’evolució dels models de negoci tradicionals. I això significa deixar de veure-la com un cost o un sacrifici, i començar a veure-la com el que realment és: un motor de competitivitat, innovació i resiliència. I així ho vam plantejar davant l’audiència:
«No es tracta de renunciar al creixement. Es tracta de redefinir què ha de significar créixer: més consciència de consum, més cicles, més durabilitat, més valor compartit.»
En particular, al sector de la moda significa passar de la producció lineal (extreure-fabricar-desfer-nos) a models circulars que generin valor en cada fase:
✅ Dissenyar per a la durabilitat, la reparació i la reutilització.
✅ Apostar per materials regeneratius i traçabilitat digital.
✅ Explorar models de lloguer, segona mà i serveis de manteniment.
✅ Convertir residus en recursos i tancar cicles de vida.
✅ Col·laborar amb altres actors del sector per escalar solucions.
I les empreses que estan liderant aquest canvi no ho fan per altruisme. Ho fan perquè és rendible: les empreses que integren la sostenibilitat al core del negoci són un 400% més innovadores que les que no ho fan.
Aquests son els missatges clau que vam compartir a Igualada:
→ La sostenibilitat és vital per garantir la supervivència de l’empresa davant un entorn cada cop més volàtil i regulat.
→ La sostenibilitat és negoci perquè permet anticipar-se a les demandes del mercat i convertir-se en diferenciació estratègica.
→ La sostenibilitat és innovació perquè obliga a repensar productes, processos i models de relació amb el client.
→ La sostenibilitat és un procés de transformació organitzativa que requereix lideratge, perseverança i capacitat de mobilitzar equips.
La moda pot liderar el canvi sistèmic: amb el 82% del PIB global generat per empreses, el sector privat és la palanca imprescindible per transformar el sistema. I el sector tèxtil, amb la seva capacitat d’influència cultural, la seva tradició d’innovació i el seu impacte econòmic i social, té tot el que cal per liderar aquesta transició.
Però no pot fer-ho sol. Cal col·laboració entre empreses, administracions públiques implicades, com l’Ajuntament d’Igualada, centres de formació i clústers sectorials, com MODACC. Qui ho entén, construeix futur. Qui no ho entén, hereta les inèrcies que ens han portat on som avui.
