
Blog R4S.
Les nostres reflexions

Les nostres reflexions
Per a moltes organitzacions, el segell no és una fita reputacional sinó una eina estratègica: sotmetre’s a un estàndard extern i exigent obliga a mesurar l’impacte propi amb rigor, identificar on hi ha marge de millora i acreditar davant de tercers que el compromís amb la sostenibilitat es tradueix en resultats verificables, i no només en bones intencions.
En embarcar-se en el camí de la certificació, empreses com Familia Torres, que fa anys que treballen en aquesta direcció amb rigor i convicció, topen amb un repte: no els falta la pràctica, sinó que els falta documentar-la de forma que l’equip avaluador pugui contrastar i acreditar el compliment segons uns estàndards que, efectivament, no son específics del món del vi.
Familia Torres no necessita presentació al món del vi. Amb més de 150 anys d’història al Penedès i presència a més de 100 països, la companyia va prendre una decisió pionera al sector l’any 2008: quan el canvi climàtic encara era un debat majoritàriament acadèmic, va ser una de les primeres empreses vitivinícoles del món a calcular la seva petjada de carboni, tant d’emissions directes com indirectes. Era el punt de partida d’una transformació de fons que, divuit anys després, ha situat la companyia entre els referents climàtics del sector empresarial.
Una de les apostes més ambicioses d’aquest recorregut és la viticultura regenerativa, un model que Familia Torres desplega des del 2020 i que al tancament de 2025 aplicava ja sobre 504 hectàrees de vinya d’un total de 900 que hi ha a Catalunya.
Val la pena aturar-s’hi un moment. La viticultura regenerativa no és el mateix que la producció ecològica. L’agricultura ecològica es defineix sobretot per allò que elimina: pesticides i fertilitzants de síntesi. La regenerativa va un pas més enllà i es defineix per allò que construeix: sòls vius. En comptes de tractar la terra com un suport passiu on creix la vinya, busca activament que el sòl recuperi salut, estructura i vida microbiològica. A la pràctica, això vol dir mínima llaurada per no destruir l’estructura del sòl, cobertes vegetals permanents que el protegeixen de l’erosió, compostatge amb restes de la pròpia vinya, i la reintroducció de biodiversitat i pastura. El resultat és un terreny que reté més aigua, resisteix millor la sequera i, sobretot, deixa de ser un emissor de CO₂ per convertir-se en un embornal que el captura.
Aquesta darrera idea és clau. En un sòl treballat de manera convencional, la matèria orgànica s’oxida i allibera carboni a l’atmosfera. En un sòl regenerat, el carboni queda fixat sota terra. La vinya passa, literalment, de ser part del problema a ser part de la solució.
Convé situar bé el mèrit de Familia Torres. La viticultura regenerativa que la companyia desplega és, efectivament, pionera dins del món del vi, però l’agricultura regenerativa com a tal no és cap novetat. Les seves pràctiques bàsiques tenen segles d’història i van consolidar-se com a sistema modern en cultius extensius i de secà (cereals, farratges, horta) al llarg de les dècades de 1970 i 1980, quan la sembra directa (no-till) ja s’estenia per centenars de milers d’hectàrees. La vinya, en canvi, ha arribat tard a aquesta transformació: la seva aplicació sistemàtica al sector vitícola és molt recent i encara emergent, sense definicions ni mètriques del tot harmonitzades. La raó no és de voluntat, sinó d’agronomia. La vinya és un cultiu perenne, amb arrels permanents que competeixen per l’aigua amb les cobertes vegetals, i on l’equilibri entre vigor de la planta, rendiment i qualitat del raïm és delicat. No es poden traslladar directament les receptes d’un camp de blat, que es replanta cada any, a un cep que ha de viure dècades. Cada pràctica s’ha de repensar i ajustar al terreny concret. És justament aquí on rau el valor del que ha fet Torres: adaptar la regeneració a un cultiu que la posava especialment difícil, i fer-ho a escala operativa i amb resultats mesurats.
Així com Familia Torres no va adaptar la vinya a un manual de regeneració pensat per a altres cultius, sinó que va adaptar la regeneració a les exigències de la vinya, el procés de certificació va seguir la mateixa lògica: es tractava d’adaptar la lectura de l’estàndard B Corp a la realitat de l’empresa, i no a la inversa. La feina i l’ambició hi eren per part de Familia Torres, així que R4S vam posar el nostre coneixement sobre B Corp a disposició de l’empresa per teixir el pont entre les seves pràctiques i l’estàndard.
B Corp és un estàndard global i multisectorial. Fins a l’arribada dels Nous Estàndards, avaluava sota un mateix marc una empresa tecnològica, una consultora, una fàbrica tèxtil o un celler. Els Nous Estàndards introdueixen diferenciacions per sector, però en un cas com el de Familia Torres el marc de referència continua sent ampli: la viticultura és una activitat molt específica dins d’un sector agrícola divers, i cap estàndard sectorial no en recull, per si sol, els temps i les particularitats. Aquesta amplitud és, alhora, la força del moviment B Corp i la seva dificultat. Perquè, com hi encaixa una pràctica tan concreta i tan lligada al terreny i als ritmes de la natura com la regeneració d’un sòl vitícola?
En acompanyar Familia Torres en el procés, a R4S vam identificar que el veritable escull seria salvar dues distàncies concretes:

El primer gap era d’evidència. Una bona pràctica no puntua per si mateixa; ha de convertir-se en documentació, indicadors i dades auditables. Aquí l’exercici tècnic de Familia Torres va ser exemplar. La companyia va aprofitar al màxim les dades de la seva petjada de carboni, dels consums d’aigua i de l’ús d’esmenes orgàniques, les va vincular amb les conclusions dels seus projectes d’R+D en viticultura regenerativa, i ho va contrastar amb publicacions científiques de referència.

Aquest rigor va permetre quantificar l’impacte de manera defensable. Sota el model d’innovació de B Corp, la viticultura regenerativa de Torres es va justificar per la via d’eficiència respecte al rendiment passat, que exigeix demostrar com a mínim un 50% de reducció. Prenent com a línia base la mitjana d’emissions dels anys 2020–2021 i comparant-la amb el 2024, la reducció neta d’emissions de CO₂ per hectàrea va arribar al 52,59%. Un detall metodològic mereix atenció: es va escollir la mètrica «per hectàrea» en lloc de «per ampolla» precisament per aïllar l’efecte de la gestió del sòl de la variabilitat de les collites, molt condicionada per la sequera d’aquells anys. I el factor de segrest de carboni aplicat (1.730 kg CO₂/ha/any, en el marc del projecte Vitiregenere (grup operatiu) amb la participació de l’IRTA) es va mantenir deliberadament en el rang baix de la literatura científica. En altres paraules: es va calcular a la baixa, per prudència. Quan una xifra ha de resistir l’escrutini d’un auditor, la credibilitat val més que l’espectacularitat.
El segon gap era de pedagogia. Calia ajudar l’equip avaluador a entendre una realitat agronòmica molt particular: que la regeneració d’un sòl no es mesura en trimestres sinó en anys (la ciència indica que calen entre 5 i 10 anys per observar canvis significatius en el carboni del sòl), i que la fase de transició fins i tot pot augmentar temporalment algunes emissions abans de reduir-les. Explicar aquests temps propis de la natura, sense que es llegissin com una debilitat sinó com una prova de solidesa a llarg termini, va ser part essencial de la nostra feina.
L’equip expert de R4S va construir el pont entre el coneixement tècnic de Familia Torres i el llenguatge del model B Corp. La nostra aproximació va consistir a interpretar un estàndard exigent que coneixem en profunditat, adaptar-lo al context real de l’empresa, i acompanyar l’equip de Familia Torres a construir evidències prou sòlides perquè un tercer amb els més alts estàndards les pogués verificar.
Perquè la certificació sigui realment estratègica, a R4S treballem interpretant l’estàndard a la llum de les bones pràctiques de cada empresa. Però la relació és de doble direcció: l’estàndard també transforma. Allà on hi detectem mancances, la certificació empeny l’organització a millorar, i sovint són les mateixes empreses les que impulsen canvis positius per encabir-s’hi.
Ho resumeix bé Josep Maria Ribas Portella, Climate Change Manager de Familia Torres, preguntat pel principal aprenentatge del procés:
«Demostrar els avantatges de la viticultura regenerativa en el marc d’un estàndard tan exigent com B Corp ha estat, al mateix temps, un gran repte i una gran oportunitat. Per una banda, ha estat tot un repte sintetitzar una pràctica que té un impacte de gran abast. Hem après a aprofitar al màxim les dades de la nostra petjada de carboni, dels consums d’aigua i de l’ús d’esmenes orgàniques; a vincular aquesta informació amb les conclusions dels nostres projectes d’I+D en viticultura regenerativa; i, finalment, a contrastar-ho amb els resultats d’altres publicacions científiques de referència. Per altra banda, aquest exercici ens ha brindat una gran oportunitat: avui podem parlar de viticultura regenerativa a Familia Torres amb un relat sòlid, entenedor i avalat per la certificació B Corp. Això ens permet explicar de manera clara, consistent i verificable l’impacte real de la nostra forma de treballar a la vinya.«
El resultat va ser que la viticultura regenerativa va quedar reconeguda dins l’avaluació B Corp, connectada amb àmbits transversals que l’estàndard valora, com ara la biodiversitat, la salut del sòl i la gestió de l’aigua. La pràctica específica del món del vi va trobar el seu lloc en el llenguatge universal de la certificació.
Aquest reconeixement, a més, obre una porta que va més enllà d’una sola empresa. Mireia Torres Maczassek, Directora d’Innovació i Sostenibilitat de Familia Torres, ho expressa mirant al conjunt del sector:
«Disposar de la validació B Corp reforça amb evidències i credibilitat que aquest model és una estratègia òptima per al futur de la vinya i del vi. La viticultura regenerativa permet fomentar la biodiversitat en els ecosistemes vitícoles i fixar carboni orgànic al sòl, contribuint a mitigar l’impacte ambiental, alhora que millora l’estructura i la salut dels sòls a llarg termini, fet que fa les vinyes més resilients davant dels efectes del canvi climàtic.«
Aquesta vocació de fer escola es concreta en l’Associació de Viticultura Regenerativa (AVR), que Familia Torres va cofundar per crear un espai de referència on viticultors i cellers puguin compartir experiències i coneixement, promoure la certificació en viticultura regenerativa (Organic Regenerative Viticulture Alliance – ORVA) aportant rigor i credibilitat al model, i vincular el valor afegit dels vins a pràctiques responsables i sostenibles.
El cas de Familia Torres deixa una lliçó que serveix per a qualsevol empresa que aposti de debò per generar impacte positiu: quan es tracta de certificar la sostenibilitat, el repte no acaba amb la implementació de bones pràctiques, si no quan aconseguim documentar-les, quantificar-les i explicar-les de manera que un marc extern, exigent i global les pugui verificar.
Fer-ho bé és el primer pas. Saber-ho demostrar és el que converteix una convicció en un actiu reconegut. I aquest, sovint, és el pont que marca la diferència.
R4S hem acompanyat Familia Torres en el seu procés de certificació B Corp. Si voleu saber com traduir les bones pràctiques de la vostra organització a un marc verificable reconegut internacionalment per empreses i ciutadania, contacteu-nos per explorar el vostre cas.